TIMÓN DE ATENAS de William Shakespeare
(Català) Timó és un ciutadà ric i poderós, és el centre de la vida social de la ciutat. Per les seves festes hi passen senadors, banquers i artistes. És un gran amic dels seus amics, generós i mecenes de les arts. Però quan tot li comença a anar malament, per culpa d’una nefasta administració, demana ajut als seus amics i li giren l’esquena.
A partir d’aquest moment, la seva generositat es converteix en ràbia i odi, no només cap a qui no l’ha ajudat, sinó també contra tota la societat. Decideix exiliar-se de la ciutat i viure al marge de tot i de tothom.
Però, ironies del destí, mentre regira el terra de la seva nova llar buscant menjar, troba un maletí ple d’or. La notícia de la seva inesperada riquesa arriba a oïdes dels seus antic amics, a qui els falta temps per anar a gaudir de la seva nova fortuna. Aquest cop però, Timó aprofitarà la ocasió per dir-los el que realment pensa d’ells i de la societat on viuen.
(Català) Harold Pinter diu que Shakespeare només es pot entendre com una ferida oberta, sense cap possibilitat de ser guarida. Entesa així, la seva obra dibuixa un món que supura, que vessa, que se’ns escapa i acaba alterant-nos el cos, la ment i l’esperit. Ens modifica.
Shakespeare escriu TIMÓ D’ATENES cap al final de la seva carrera- poc després escriurà LA TEMPESTA.
Timó és un text inacabat, no revisat, o potser, fins i tot, abandonat, tal com s’atreveixen a afirmar alguns experts, hi ha el·lipsis que no s’expliquen, recorreguts de personatges que es tallen de cop, etc. Això fa que resulti una obra incòmode per alguns estudiosos, ja que no tenen massa llocs on agafar-se. Per això, molts d’ells han acabat considerant-la una obra menor. D’altres, però, apunten una tesi molt més interessant; la de que Shakespeare, en aquell punt de la seva trajectòria , buscava formes noves, sorprenents, assajava altres maneres d’obrir la ferida, per dir-ho a la manera de Pinter. TIMÓ D’ATENES és el resultat d’aquest assaig; un cop va aconseguir el que volia la va abandonar, no la va voler acabar (és un dels pocs textos de Shakespeare on no hi ha cap trama secundaria).
Aquesta aposta per la substància, per la radicalitat, per la imperfecció, travessa tota la platea i és un actiu irresistible a l’hora de portar-la a escena. Des de la direcció s’han de prendre decisions constantment.
És com si Shakespeare t’exigís que siguis tu qui acabi la obra. I en aquestes estem. El nostre TIMÓ D’ATENES és un home que viu avui, que pertany a les elits -on sembla que la crisis no ha arribat- i que exhibeix una aparent normalitat, mentre que fora, al carrer, el món comença a esfondrar-se. És un home que ho perd tot i acaba exiliant-se a un abocador a les afores de la ciutat, alimentant-se de les restes de menjar que troba, d’allò que els altres llencen. Un home que, trencada la bombolla, podria acabar estant, per exemple, al costat del 15M, dels iaioflautes o de la PAH …
Fitxa tècnica
(Català) Direcció: David Selvas
Dramatúrgia: Sergi Pompermayer i David Selvas
Traducció: Salvador Oliva
Amb: Julio Manrique (Timó d’Atenes) Marta Marco (Flàvia) Jordi Rico(Apemant) Mireia Aixalà (Lucil·la/Timandra) Albert Ribalta (Semproni / Senador / Lladre) Enric Auquer (L’home del frac/Lucili/Senador) Oscar Rabadán (Alcíbiades) Fèlix Pons (Luc.culus)
Escenografia: Max Glaenzel
Il·luminació: Pep Barcons
Vestuari: Maria Armengol
Imatge i so: Mar Orfila i Ramon Ciércoles
Ajudant de direcció, coreografia i moviment: Nuria Legarda
Construcció escenografia: Xarli i Ou
Caracterització: Paula Ayuso
Equip tècnic: Arnau Planchart /Xarli/ Àlex “Zappa”
Ajudant de vestuari/Sastressa: Maite del Olmo García / Paula Ventura
Quadres: Fèlix Pons
Disseny i web: Joan Aguadé
Fotografia: Felipe Mena
and Xavi Sabata featuring “Amarilli, mia bella” de Giulio Caccini (1610)
Agraïments: Roger Parés, Marta Vicente (caracterització cartell), Pere Bramon, Neil Anthony Charlton, David Bassa, Marta Romagosa, Roc Mateu, El Brocanter, Francesc Massip, David Vert, Cristina Plazas, Carlos Puyol, La Troca, Sala Beckett, IndiGest, Grup FOCUS, Teatre Lliure, i a l’Oriol de “El Gravat” (Vic).
Una producció de La Brutal, Festival Shakespeare amb la col·laboració de L’Atlàntida. Centre d’Arts Escèniques d’Osona
Amb el suport de Punto Blanco, Seaport-Tempo, Ópticas Sanabre iDestiPro.