ELS FILLS de Lucy Kirkwood

Vilarasau, Aránega i Boixaderas en una angoixant distòpia nuclear dirigida per David Selvas.
La Hazel i en Robin són una parella de científics nuclears retirats que viuen junts en una casa de camp, aïllada de la resta del món. Des d’allí, observen els efectes d’un recent accident a la central on treballaven quan es presenta, de manera inesperada, la Rose, una antiga companya de feina de la qual feia uns 30 anys que no n’havien tingut notícies. Aquesta vista, que es revela gens casual, desencadena una sèrie de tensions i revelacions. Sota l’ombra de la radiació, secrets i culpes sortiran a la superfície mentre decideixen qui ha de sacrificar-se per l’avenir.
Lucy Kirkwood ens presenta un drama íntim i punyent sobre el deute generacional, la responsabilitat ètica i el món que deixarem als nostres fills.
Perquè tots som responsables d’allò que vindrà.
I tots tenim el poder de reescriure el futur.

Millor Obra als Writers’ Guild Awards del Regne Unit de 2018
Nominada a 2 premis Tony el 2018

Els que ja tenim una edat segurament recordem el moviment antinuclear que hi va haver a Europa als 80 i 90. La societat va prendre consciència dels riscos d’una energia que havia de ser la solució a tots els problemes. Semblava que accidents com el de Txernòbil – i més recentment el de Fukushima -, la dificultat d’emmagatzemar residus nuclears, la necessitat de desescalar la carrera militar d’armes atòmiques, eren un punt d’inflexió. Les energies verdes i renovables havien arribat per quedar-se i fer del nostre planeta un lloc més habitable, on el creixement del món occidental i de les potències emergents havia d’anar lligat a una nova consciència mediambiental.

Però va ser un miratge. L’any passat la Unió Europea va declarar que l’energia nuclear, de cop i volta, era una energia verda! Rússia i Xina estan immersos en una carrera per desenvolupar centrals nuclears més petites i fàcils de construir, EUA ha abandonat tots els tractats que pretenien posar fre a les emissions de CO₂…

On ha quedat aquella presa de consciència, que ressona en dues de les rèpliques més reveladores de ELS FILLS, de Lucy Kirkwood: “No podem tenir tot el que volem, només perquè ho volem” i” No sé com fer-ho per conformar-me amb menys”.

Els estudis diuen que el 2050 la demanda energètica doblarà l’actual. I que l’única energia que pot permetre aquesta bogeria és l’atòmica. Quan arribarà algú que ens digui que no podem tenir-ho tot, ens piqui els dits, i ens enviï al racó de pensar?

El text de Lucy Kirkwod, fa això i va més enllà. Proposa un gran gest col·lectiu. Que no deixa de ser una provocació que ens empenyerà, com a la HAZEL, a un abisme ètic.

Som capaços de fer-nos càrrec de les conseqüències que, com a societat, hem deixat a les generacions futures?
Serem capaços d’assumir la responsabilitat del mal que, com a generació, hem causat al planeta? Podrem aturar la devastació que produïm? Entendrem que la nostra supervivència com a espècia va lligada a la supervivència de la terra i els seus ecosistemes?

Tant de bo

David Selvas Jansana

Fitxa tècnica

Autora: Lucy Kirkwood
Direcció: David Selvas Jansana
Traducció: Cristina Genebat
Repartiment:
ROSE Emma Vilarasau
HAZEL Mercè Aránega
ROBIN Jordi Boixaderas

Escenografia: Josep Iglésias
Il·luminació: David Bofarull
So: Lucas Ariel Vallejos
Vestuari: Maria Armengol
Caracterització: Noelia López
Coreografia: Ana Pérez
Construcció escenografia: Tallers Castells, Jorba-Miró i Pilar Albadalejo
Ambientació vestuari: Marta Pell

Direcció tècnica: Enric Alarcón
Regidoria: Marc Lucchetti Berraondo
Ajudant de direcció: Carla Vilaró
Meritori de so: Roc de Lanuza Alesan

Imatge cartell: Marta Mas
Disseny Gràfic: Queralt Guinart
Vídeo promocional: Mar Orfila
Fotos escena i xxss: Marc Mampel

Distribució: Teresa Parés (teresapares@labrutal.com)
Producció: La Brutal amb el suport de l’ICEC (Institut Català de les Indústries Culturals)

Durada de l’espectacle 1h i 30min
Primera representació dissabte 7 de febrer de 2026 a La Villarroel