NO ÉS NOMÉS TEATRE. SOM LA BRUTAL.
La Brutal som una productora que crea espectacles teatrals amb una mirada contemporània i que aposta per la qualitat com a segell distintiu per arribar al públic teatral d’avui, més exigent que mai. Som el David Selvas, l’ Álvaro Bartolomé, la Mireia Farrarons i la Teresa Parés.
Vam néixer al 2011 fruit de la necessitat artística, la de voler explicar històries a l’espectador, però sempre hem volgut fer-ho d’una forma innovadora i desacomplexada, creant una cultura que vagi més enllà de l’oci, que sacsegi, que remogui, però també que entretingui. L’ús del llenguatge audiovisual ha estat per nosaltres sempre una forma de connectar el teatre amb el públic, perquè els nostres referents i els seus estan nutrits també del cinema i de les sèries d’HBO, i perquè volem provocar emocions a l’espectador amb un llenguatge modern i proper al seu dia a dia. En aquests 8 anys hem produït molts espectacles, alguns clàssics revisitats amb una perspectiva actual, i també creacions contemporànies. Però el fil que uneix tots els textos que hem triat és clar: fem obres que interpel·len el ciutadà d’avui, que connecten amb els conflictes que viu la societat actual, i que mira de traslladar a l’escenari les preguntes que ens fem en la nostra quotidianitat.
Vam iniciar el nostre camí amb L’habitació blava de David Hare al Teatre Romea l’any 2011, però en el transcurs d’aquest temps hem fet, entre d’altres, Timó d’Atenes de William Shakespeare a la Biblioteca de Catalunya (2014), la triologia Tot pels diners al Teatre Lliure (2015), Vides Privades de Noël Coward al Teatre Borràs (2017), La Treva de Donald Margulies a La Villarroel (2017) o, més recentment, La Importància de Ser Frank d’Óscar Wilde al TNC i al Poliorama (2018) i L’habitació del costat de Sarah Ruhl a La Villarroel (2018).
La nostra pretensió, des de l’inici, ha estat la de ser un subjecte actiu al sector, per això hem col·laborat amb d’altres companyies i productores per engegar projectes compartits, com amb Bitó Produccions (Santa Nit, Vides Privades), Minoria Absoluta (Confessió d’un ex-president), Wohnwagen, la Sala Beckett (Blues), el TNC (Don Joan) o el Teatre Lliure (La llista). Perquè creiem en l’amistat com a força creativa, en la unió d’esforços i de mirades, en la col·lectivitat com a manera d’entendre l’art de la creació.
I perquè, després de 8 anys produint teatre, seguim entenent aquesta com una professió amistosa, en la que hem format una petita gran família, amb la que volem seguir fent teatre com fins ara l’hem fet: mimant cada detall per aconseguir espectacles impactants, actuals i de qualitat.
