SANTA NIT de Cristina Genebat

Amb la Cristina Genebat, autora de SANTA NIT, hem compartit moltes nits, santes i menys santes, i també molts dies. I moltes hores de feina i converses i discussions sobre aquest ofici i aquesta passió compartida que és el teatre. Crec, doncs, conèixer-la suficientment bé com per poder afirmar que aquest és un d’aquells casos en que el dramaturg, emmirallant-se amb amor i respecte a una tradició, en un mite nacional i col·lectiu, i, doncs, compartible, acaba desplegant el seu propi món, ideològic, estètic i emocional. SANTA NIT no és ni un caprici ni una “boutade”. No hi ha cap més pretensió darrera l’autora, ni darrera l’equip que pretén dur-la a l’escenari, que explicar, en clau de comèdia, les aventures i desventures d’un parell de “pastorets” contemporanis i barcelonins als quals se’ls hi gira feina, i de la grossa, una nit de Nadal, quan la seva bona amiga Maria es posa de part. El portal és ara una parada dels ferrocarrils catalans, a l’Avinguda Tibidabo, i l’ase i el bou s’han convertit en porcs senglars d’aquells que porten de bòlit els nostres mossos. I, entre trucades de mòbil, missatges a la bústia, túnels de metro i un cel massa contaminat com per poder veure amb claredat les estrelles, acabarem sentint els plors d’una vida nova, els plors d’algú que, malgrat tot, s’obre pas en aquest món, el so d’allò que neix en plena nit, il·luminant-la. SANTA NIT és, volem que sigui, una celebració. Perquè això són els Pastorets, als quals l’autora que tan bé crec conèixer ret homenatge. Una celebració de la vida, d’una vida lliure, sense prejudicis, sense falsos peatges. D’una vida nova que volem, amb humor i una mica de galta, atrevint-nos a somiar.