ROMEU I JULIETA de William Shakespeare

A La Brutal hem decidit seguir la nostra línia d’actualització de clàssics fent la revisió del text de Shakespeare. Per aquest projecte comptem amb el dramaturg de la Calòrica, Joan Yago, que n’ha fet l’adaptació i amb el Yannick García Porres que n’ha fet una nova i necessària traducció. La nostra versió és contemporània i poc romàntica. Volem fugir d’allò anecdòtic i capriciós que té l’amor romàntic i fer-los més conscients i actius en la recerca d’un nou paradigma. Els nostres Romeu i Julieta son dos joves que s’enamoren i posen les seves vides en perill, converteixen el seu amor en un crit desesperat per deixar en evidència l’absurditat de l’odi que enfronta a les seves famílies. I tot explicat amb la bellesa de la paraula de Shakespeare, més viva que mai, que ens emocionarà i ens portarà a reviure la història d’amor més famosa de tots els temps.

Tot ha de canviar Res no roman igual Tothom canviarà Ningú, ningú roman igual. Nina Simone. És tan complicat llegir Romeu i Julieta sense estereotips romàntics! La cultura heteropatriarcal s'ha encarregat, des de sempre i per preservar la seva supervivència, de dir-nos a qui es pot desitjar i a qui no. I tot el que no està dins del cànon que dicten, pot ser desqualificat i insultat. Pel carrer et poden dir "marieta de merda!" o "puta guarra!" o "quin fastig que fas, ets una porqueria de persona, tu no ets ni una tia ni ets res, et rebentaré la cara" (agressió d'un home de 32 anys a una persona trans, a València, el setembre del 2020)... en fi, sense paraules! I podeu pensar: i això què té a veure amb Romeu i Julieta? El text de Shakespeare no va de dos joves que s'enamoren i finalment moren per amor? Doncs si, això és el que PASSA. Però no és DEL QUE PARLA, si aconseguim llegir-lo lliure d'estereotips. Romeu i Julieta parla bàsicament de VIOLÈNCIA. Violència per mantenir unes estructures socials preestablertes i regnants -representades per les dues famílies protagonistes, els Capulet i els Montagú - i violència per trencar i acabar definitivament amb aquestes estructures, Romeu i Julieta. Shakespeare comença l'acció presentant-nos dos adolescents a punt d'entrar a l'edat adulta i, per tant, formatejats pels seus pares per ser els hereus i estàndards del que les seves famílies representen. El bard anglès descriu un entorn de lluita visceral entre totes dues famílies. De fet, en un moment determinat i quan un d'ells és preguntat pels motius d'aquest enfrontament, respon que no recorda quin és realment el motiu originari d'aquest d'odi!!! Això no deixa de ser un reflex del nivell de podridura on ha arribat el sistema imperant. I entremig de tot això: Romeu i Julieta. Si hi ha una parella que no pot existir, segons el sistema -perquè el negaria - són ells. Però els adolescents es coneixen i s'enamoren. I el més important, prenen consciència de dues coses: del perill que corren com a parella, però sobretot del perill que la seva relació representa pel sistema. Amb la seva unió es pot acabar la rivalitat i, per tant, obrir-se un nou escenari on les estructures caduques quedin desterrades. Aquest és el conflicte veritable i profund de l'obra. El que més m'emociona d'aquest text és el crit desesperat per voler canviar les coses. El risc que prenen tots dos i el preu que estan disposats a pagar. Potser en aquest sentit Julieta és la més valenta. És clar, és la dona. Romeu acaba pensant poc i corrent massa, però ella sintetitza el seu sacrifici, igual que fa Mercucci quan mor, cridant "Maleïdes famílies!". I l'altra cosa que m'emociona són els personatges que, d'una manera o d'una altra, cuidaran dels dos joves en el seu intent per voler canviar-ho tot: Mercucci, la Dida i el Fra Llorenç. Són els únics que veuen en el camí perillós que han empès una esperança col·lectiva. Potser ja serà tard, però saben veure el valor del canvi com una herència per les generacions futures. DAVID SELVAS

Fitxa tècnica

Traducció: Yannick Garcia Porres Dramatúrgia: Joan Yago Direcció: David Selvas Amb: Emma Arquillué, Nil Cardoner, Guillem Balart, Anna Barrachina, Albert Baró, Pau Escobar, Adrian Grösser, Xavi Ricart i Andrew Tarbet. Escenografia: Alejandro Andújar Disseny de vestuari: Maria Armengol Disseny de so: Damien Bazin Disseny de llums: Jaume Ventura Disseny de vídeo: Mar Orfila Caracterització: Claudia de Anta Composició Musical: Paula Jornet i Adrià Jornet Coreografia i Moviment: Ana Pérez  Premsa: Rubén García - BARC Comunicació Suport en Comunicació: Sem Pons - BARC Comunicació Xarxes socials: Marc Mampel - BARC Comunicació Fotografia: Lander Larrañaga  Disseny gràfic: Eduard Buch Cap tècnic: Arnau Planchart Regidora: Teresa Navarro Operador de so: Efrén Bellostes Equip tècnic de la residència tècnica al Teatre de L'Artesà de El Prat de Llobregat: Enric Alarcón i Andreu Mateu Construcció d'escenografia: Pascualin Estructures Confecció de vestuari: Época Bracelona Alumne en pràctiques del MUET: Ana Yanini  Alumne en pràctiques d'ELISAVA: Jordina Ribó Alumne en pràctiques de l'Escola d'Art Llotja: Lara Gómez  Vídeo promocional: Direcció: Mar Orfila  Direcció de fotografia: Anna Molins  Vestuari: Lara Iserte amb la col·laboració de Victor von Schwarz (VVS) Caracterització: Claudia de Anta Agraïments: Moi Cuenca i Marina Vilardell, Jordi Martínez, Roger Parés, Sala Beckett, Dagoll Dagom i T de Teatre. Una producció de La Brutal amb el suport de l’ICEC de la Generalitat de Catalunya, l'INAEM - Ministerio de Cultura del Gobierno de Espña i la col·laboració del Teatre L’Artesà de El Prat de Llobregat.

Emma Arquillué

Julieta

Nil Cardoner

Romeu

Guillem Balart

Mercuci

Anna Barrachina

Sra. Montagú / Dida

Andrew Tarbet

De l'Escala / Fra Llorenç

Xavier Ricart

Capulet

Albert Baró

Paris

Adrian Grösser

Tibald

Pau Escobar

Benvolio