L’HABITACIÓ BLAVA de David Hare

L’habitació blava és la versió contemporània de David Hare de LA RONDA, d’ Arthur Schnitzler. L’adaptació de Hare segueix la mateixa estructura del text original; és el relat d’un seguit de trobades entre diferents personatges, encadenades l’ una darrera l’altre fins que en la darrera escena apareix el primer personatge, tancant així el cercle. L’encert de Hare és que actualitza els personatges de la Viena de finals de segle XIX i els converteix en homes i dones que viuen en una ciutat qualsevol d’avui en dia: un polític, la seva dona, el fill d’una amiga d’aquesta, la au pair que treballa a casa del noi, un taxista, una model, un home de l’alta societat, un dramaturg, una actriu, i un rostitut, es troben a diferents habitacions -que no deixen de ser la mateixa per compartir els seus desitjos, les seves pors, les seves obsessions i els seus silencis.

Quan Arthur Schnitzler va escriure aquest laboratori humà, que és La Ronda, ell mateix va dir que no es podria representar perquè era massa obscè.Bon començament. El bo de l’Arthur sabia que la societat no estava preparada o disposada a veure el que feia cada dia. Però el que la seva societat feia, era i és el mateix que FA la nostra, i el que FEM tots: parlar, coquetejar, seduir, follar, mirar de fer-se entendre, criticar, escoltar, tornar a follar, dormir, riure, mentir, escapolir-se, provocar, follar més si es pot, dormir, dormir, dormir més, demanar explicacions, sincerar-se, plorar, masturbar-se, cantar, mirar de saber el que un vol, i a qui vol, compartir, abandonar, follar, somiar, fumar, escoltar, tornar a follar... El principal motiu que fa pensar a l’amic Arthur que la seva peça no es podria representar va ser aquest nexe comú que enllaça les escenes i les persones: follar. Curiós, oi? Avui hi ha poques coses que ens vulguin vendre que no portin associada la paraula SEXE; desodorants, cotxes, colònies, roba, fins i tot paquets turístics! Què ha passat doncs? Què fa que aquesta habitació blava, que és La Ronda, segueixi sent tan obscena? Potser el fet que ens escandalitza realment és el que passa abans i després de follar? Potser sí. La crua i alhora innocent intimitat amb què es mostren aquests deu personatges ens fa pensar en rols i situacions que hem viscut, que podríem haver viscut, que vivim, que viuen amics nostres, que sospitem que viuen les nostres parelles, que anhelem viure, que volem oblidar, que potser viurem... és a dir, que ens fan pensar íntimament en nosaltres. I això era i segueix sent una obscenitat. Norbert Martínez i David Selvas

Fitxa tècnica

Autor: David Hare (Adaptació lliure de La Ronda d’Arthur Schnitzler) Traducció: Cristina Genebat i David Selvas Direcció: Norbert Martínez i David Selvas Repartiment: Nao Albet , Maria Rodríguez, Àurea Márquez, David Selvas Espai escènic: Max Glaenzel Vestuari: Maria Armengol Il·luminació: Mingo Albir Espai sonor i imatge :Mar Orfila Disseny de so: Ramon Ciércoles Moviment: Iva Horvat Reportatge fotogràfic: Felipe Mena Construcció escenografia: Taller d’escenografia del Teatre AUditori de Sant Cugat Equip La Brutal Producció: Alvaro Bartolomé Comunicació i premsa: Mireia Farrarons i Maria Darnell Distribució: Teresa Parés Regidoria: Ariadna Castedo Maquinista: Xarli Equip Teatre Romea Cap tècnic del teatre: Txema Orriols Comunicació i premsa: Blanca de Carreras i Jordi Bou Màrqueting i publicitat: Publiespec Aplicacions gràfiques: sSB És una producció de La Brutal Amb la col·laboració Teatre Auditori de Sant Cugat Agraïments Laia Montanyès, Sandra Monclús, Luis Rodrigo Álvarez Segura, Helena Tornero, Sara Torres, Guillem Gelabert, Bàrbara Glaenzel, Virginie Leclerc, José Novoa, Jordi Parera, Francesc Forés i al Teatre Romea. Agraïment especial al Teatre Lliure i els seus equips. Primera representació al Teatre Romea, 29 d’abril de 2012

Nao Albet

Maria Rodríguez

Àurea Márquez

David Selvas

Actor i Director

Norbert Martínez

Director