L’HABITACIÓ BLAVA de David Hare

Quan Arthur Schnitzler va escriure aquest laboratori humà, que és La Ronda, ell mateix va dir que no es podria representar perquè era massa obscè.Bon començament. El bo de l’Arthur sabia que la societat no estava preparada o disposada a veure el que feia cada dia. Però el que la seva societat feia, era i és el mateix que FA la nostra, i el que FEM tots: parlar, coquetejar, seduir, follar, mirar de fer-se entendre, criticar, escoltar, tornar a follar, dormir, riure, mentir, escapolir-se, provocar, follar més si es pot, dormir, dormir, dormir més, demanar explicacions, sincerar-se, plorar, masturbar-se, cantar, mirar de saber el que un vol, i a qui vol, compartir, abandonar, follar, somiar, fumar, escoltar, tornar a follar... El principal motiu que fa pensar a l’amic Arthur que la seva peça no es podria representar va ser aquest nexe comú que enllaça les escenes i les persones: follar. Curiós, oi? Avui hi ha poques coses que ens vulguin vendre que no portin associada la paraula SEXE; desodorants, cotxes, colònies, roba, fins i tot paquets turístics! Què ha passat doncs? Què fa que aquesta habitació blava, que és La Ronda, segueixi sent tan obscena? Potser el fet que ens escandalitza realment és el que passa abans i després de follar? Potser sí. La crua i alhora innocent intimitat amb què es mostren aquests deu personatges ens fa pensar en rols i situacions que hem viscut, que podríem haver viscut, que vivim, que viuen amics nostres, que sospitem que viuen les nostres parelles, que anhelem viure, que volem oblidar, que potser viurem... és a dir, que ens fan pensar íntimament en nosaltres. I això era i segueix sent una obscenitat. Norbert Martínez i David Selvas