EL MÀGIC D’OZ de Marc Artigau i David Selvas

El Màgic d’Oz és una de les històries que més ha impactat els infants (també els adults) durant generacions. La seva influència, tant al cinema com a la literatura, és un fet innegable. Sota una idea ben senzilla: un huracà s’endú la Dorothy i aquesta vol arribar a la ciutat Maragda per demanar-li al gran Màgic tornar a casa, es construeix una història universal. Que beu de la tradició dels contes que s’han transmès de generació en generació (amb la gran influència dels germans Grimm) fins a revolucionar la nova manera d’explicar històries. Més enllà de les peripècies, més enllà de la bruixa de l’Oest, de les rajoles grogues, de les sabates de rubí vermelles – elements tots icònics de la nostra cultura-… els tres amics que l’acompanyaran: l’espantaocells, R@b@t, i la lleona exploren la fragilitat humana. La por, el cor i la intel·ligència. Les matèries primeres de qualsevol ésser humà.
El nostre Màgic d’Oz és la història de la Dorothy apropada al públic d’avui. Un homenatge a les històries d’aventures i d’aprenentatge, un gran cant a l’amistat i al poder que tots guardem a dins i que moltes vegades no som capaços de veure.

Marc Artigau i Queralt

“El Món d’Oz no és un lloc sinó un estat mental.”

“L’important no són les coses que ens passen, sinó el que fem amb les coses que ens passen”

EL CONTE de L. Frank Baum és una peça mestra de la literatura de tots els temps. Una faula que posa de manifest valors com l’amistat, la família, el coratge, la tendresa o l’empatia. Un viatge que, com tots els grans viatges, és sobre tot un símbol de transformació i d’aprenentatge personal.

LA HISTÒRIA de la Dorothy forma part de l’imaginari col·lectiu de moltes generacions. Nosaltres ens proposem- com La Brutal ja ha fet altres vegades – acostar-lo i explicar-lo a l’espectador d’avui.

LA ICONOGRAFIA generada per El Màgic d’Oz, és una de les seves grans fites: El camí de rajoles grogues, les sabates vermelles o platejades ( depenent de si s’és fidel al llibre o a la pel·lícula), l’huracà, la ciutat Maragda, etc… Aquesta capacitat de crear referents, generació rere generació, de Baum es deu a que va escriure el Màgic d’Oz per ” construir un conte de fades modernitzat, un lloc per la sorpresa i la alegria i no per les penes i els malsons”.

A LA BRUTAL volem ser fidels a la màxima de Baum i per això ens acostarem al material amb uns ulls contemporanis: Així la nostra Dorothy començarà l’espectacle molt enfadada amb el món: el seu gos Totó s’ acaba de perdre i no té gaire bona relació amb la seva tieta, viu amb ella després de la mort dels seus pares, i se sent insegura, no li agrada el que sent ni el que pensa, d’ella mateixa ni dels altres… però tot canviarà quan un huracà – real o imaginari? – se l’emporta a un nou món on es trobarà amb un seguit de personatges que li faran veure que tot allò que busca, que en el fons, és dins seu.

Seguint amb aquesta aposta d’actualització de la història, el nostre Espantaocells serà un personatge compromès amb el medi ambient, amb el clima i amb tot allò que té a veure amb preservar el que tenim. Convertirem l’Home de Llautó en un Robot de gènere neutre. Perquè en el nostre món d’Oz el gènere és fluid. El Lleó serà una Lleona, una femella que regnava sobre tots els altres animals, fins que va perdre la valentia.

Aquests tres personatges posaran davant de la Dorothy un mirall, que l’ajudarà a veure el seu poder interior per afrontar qualsevol tipus de situació, o almenys intentar-ho. S’adonarà que ningú ens pot ajudar, excepte nosaltres mateixos.

 

Fitxa tècnica

Direcció: David Selvas
Dramatúrgia: Marc Artigau i Queralt i David Selvas

Interpretació: Elena Gadel, Mercè Martinez, Jordi Vidal, Robert González, Dàmaris Aragón, Marc Pociello, Jana Galindo i Roser Dresaire
amb la col·laboració de Bàrtok Meyer-Delgado

Escenografia: Raquel Ibort
Vídeo: Joan Rodón (dlux.pro)
Il·luminació: Jaume Ventura
Espai sonor: Òscar Villar
Vestuari: Maria Armengol
Caracterització: Clàudia Abbad

Composició musical: Paula Jornet, Arnau Vallvé
Grabació del disc: CanSons
Direcció musical: Andreu Gallén
Coreografia i moviment: Pere Faura

Construcció d’escenografia: Carles Hernández “Xarli” i Oscar Hernández “Ou”
Acabats d’escenografia: Laura Galofré
Confecció de vestuari: Marta Pell

Ajudantia de direcció: Daniel J. Meyer
Assesorament de màgia: Sergi Armentano
Ajudant de vídeo: Laura Roda

Cap tècnic La Brutal: Arnau Planchart
Regidora: Irene Fernández Zurano “Nené”
Sastra: Marta Pell
Operador de so: Efrén Bellostes
Operador de llums: Enric Alarcon

Suport a la comunicació i xxss: Rubèn García i Sem Pons
Premsa: Anna Aurich Còsmica

Disseny de la imatge: Eduard Buch
Il·lustració del cartell de Dorothy: Efrén Bellostes
Fotografia: Lander Larrañaga
Vídeo de l’espectacle: Jordi Boquet, Antoni Vidal i Alberto Gross

Una coproducció de La Brutal i el Grec 2020 Festival de Barcelona amb la col·laboració del Teatre L’Artesà – Ajuntament de El Prat de Llobregat i el suport de l’ICEC – Generalitat de Catalunya i l’INAEM – Ministerio de Cultura del Gobierno de España

Jordi Vidal

Màgic d'Oz

Elena Gadel

Bruixa i tieta

Marc Pociello

Espantaocells

Jana Galindo

Dorothy

Dámaris Aragón

Lleona

Roser Dresaire

Dorothy

Robert González

Robot@

Mercè Martínez

Bruixa