L’ILLA DESERTA de Marc Artigau
L’illa deserta és la història d’Ella i d’Ell.
De tot allò que hauria pogut ser.
Ella que treballa en un banc i que pintava grafits per la ciutat.
Ell que és repartidor a domicili i que somia en ser actor.
Ella i Ell que ens expliquen com van ser, com són i com seran, ara que una trobada fortuïta, tancats dins d’un ascensor, els pot canviar (o no) l’existència per sempre. Què t’enduries a una illa deserta? Una vida explicada des del principi fins al final, tenint en compte totes les possibilitats, totes les variables.
Aquella mateixa nit quan, per fi, surten de l’ascensor, una xifra malentesa, un cinc per un sis, pot fer que no es tornin a veure mai més o pot ser el principi d’una llarga història.
L’illa deserta reflexiona –en una comèdia trista– sobre quines casualitats ens han dut fins aquí? De quines decisions ens penedim…? Com serien les nostres vides si ens enamorem o si finalment prenem altres camins.
Diu Javier Marías:
Inversemblantment, aconseguim convèncer-nos dels nostres atzarosos enamoraments, i són molts els que creuen veure la mà del destí en allò que no és més que una rifa de poble quan ja agonitza l’estiu.
Què t’enduries a una illa deserta?
El caos és un ordre per desxifrar
José Saramago
Què és l’atzar?
Què és el destí?
Existeix realment una predisposició cap algú? O potser només som fruit de casualitats i més casualitats? D’errors i més errors? De possibilitats perdudes… La vida és sempre una equivocació, tingueu-ho sempre present, diu Ken Nealson Biòleg de la Nasa.
L’atzar és un conjunt de causes no conegudes amb el resultat d’un efecte imprevisible, que no està regit per les lleis de la natura ni per la voluntat humana conscient.
El destí és un concepte filosòfic, segons el qual el seguit d’esdeveniments futurs no es pot alterar, ja que està fixat per endavant. En conseqüència, és considerat com la causa ordenadora del món i de la història.
Hem estat amos de les nostres decisions?
Tenim la feina que volem? Vivim al lloc que desitgem?
Per què tenim aquests amics i no uns altres?
És la nostra parella, la millor possibilitat? O és la decisió més conservadora?
Què hauria pogut passar si…
Què hauria passat si no…
L’illa deserta és el ventall de tantes possibilitats, perquè només ens queda això. Només ens queda el misteri d’allò que hagués pogut ser, d’allò que ja no serà mai.
Marc Artigau i Queralt
Fitxa tècnica
Autoria i direcció: Marc Artigau i Queralt
Intèrprets: Maria Rodríguez
Escenografia i vestuari: Raquel Ibort
Il·luminació: Jaume Ventura
Disseny de so: Efrén Bellostes
Regidoria: Marc Berraondo
Cap tècnic: Enric Alarcón
Construcció làmpara: Òscar Hernández
Construcció escenografia: Taller d’Escenografia Castells
Confecció de vestuari: Goretti Puente i Raquel Ibort
Imatge de cartell: Marta Mas
Disseny gràfic de La Brutal: Eduard Buch
Fotografies de l’espectacle i assaigs: Marc Mampel
Vídeo: Mar Orfila
Estudiant en pràctiques de la Xarxa de Productores: Gerard Rodríguez
Agraïments: Marta Tomasa, Cariuma ®, Albert Molas.
Distribució: Teresa Parés (teresapares@labrutal.com)
És una producció de La Brutal amb el suport de l’ICEC – Generalitat de Catalunya
