bannerhome

L’HABITACIÓ DEL COSTAT (THE VIBRATOR PLAY) de Sarah Ruhl

Segona meitat del Segle XIX, als afores de Nova York, durant l’anomenada “època victoriana”.
Un metge fascinat pel progrés científic i tecnològic, el doctor Givings, experimenta amb l’ús d’un insòlit aparell elèctric que hauria de servir per a curar tot tipus de disfuncions i neurosis de naturalesa sexual: un vibrador (en la seva versió més primitiva).
Mentrestant, la seva jove i vital esposa, la senyora Givings, està patint serioses dificultats per alletar i alimentar convenientment el nadó d’ambdós, cosa que la té molt preocupada. I, alhora, experimenta una creixent curiositat respecte les extravagants teràpies que el seu marit, amb el màxim secret, practica a l’habitació del costat…

FITXA ARTÍSTICA

Traducció: Joan Sellent
Direcció: Julio Manrique

Amb:  Ivan Benet, Carlota Olcina, Pol López, Mireia Aixalà, Xavi Ricart, Alba Florejachs i Adeline Flaun
Escenografia: Alejandro Andújar
Il·luminació: Jaume Ventura
Disseny de so: Damien Bazin
Composició musical: Carles Pedragosa
Producció: La Brutal i La Villarroel

TEXT DEL DIRECTOR

La Sarah Rhul és una autora nord-americana amb una mirada única, estranyament pura. Una mirada sensible al misteri, a la tendresa, a l’humor i a la màgia.
Els seus personatges contemplen, fascinats i atònits, amb ulls de nen que no sap res i ho aprèn tot, com s’encén una bombeta. Ho fan com qui assisteix a un miracle: el miracle de la llum.
Som a l’Amèrica victoriana, pels volts del 1880. L’Amèrica posterior a la violenta guerra civil que enfrontà un nord abolicionista amb un sud partidari, encara, de l’esclavitud.
Som als inicis de l’era de l’electricitat, els inicis de l’era moderna.
Abans, molt abans, que el món es digitalitzés i ens envaís la pornografia.
Aquí i allà, proliferen els invents més extravagants, aparells extraordinaris que hauran de revolucionar el món antic. S’inaugura una nova, imparable religió: la del progrés.
Som a casa del doctor Givings, fervent devot de la nova creença, i de la seva jove i adorable esposa, la senyora Givings.
Viuen junts, potser fins i tot s’estimen. Però no es coneixen. Som a l’època victoriana.
Mentre ella es passeja, inquieta, pel saló, amb un nadó afamat als braços i el cap més enllà dels núvols, el seu marit assaja un mètode curatiu revolucionari. Un insòlit tractament per a les pacients que presenten síntomes d’allò que Freud (sempre tan “freudià”) convingué en anomenar histèria. Un objecte que, convenientment endollat al corrent, obrarà el miracle de la satisfacció, del guariment, de la felicitat.
Al saló, el nadó plora. I, amb ell, la seva mare. Tots dos ploren, tan plens de vida, sense saber què fer-ne.
Llavors senten un brogit. I un crit ofegat. I, després, un llarg silenci.
La mare calla i pensa. I, amb ella, el seu petit.
Alguna cosa passa, està passant, a l’habitació del costat…