bannerhome

LA IMPORTÀNCIA DE SER FRANK d’Oscar Wilde

Un dels retrats més àcids i divertits que mai s’han fet sobre la hipocresia social.

La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde va quedar arruïnada sobtadament amb la condemna a dos anys de presó que l’acusava d’indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia.

L’escriptor, que no es refaria d’un cop tan dur, ja havia denunciat sovint la hipocresia d’una societat cada cop més conservadora i controladora sobre la intimitat dels seus ciutadans. Una hipocresia que, de manera premonitòria, esdevindria la protagonista d’aquesta deliciosa obra mestra sobre els embolics amorosos de dos joves britànics i les seves secretes dobles vides, la qual anticipa algunes de les principals avantguardes del segle xx.

TEXT DEL DIRECTOR

Diu Paco Nieva que La importància de ser Frank és «un perfecte somni de teatre, una comèdia despietada i excèntrica, perfecta, bella i onírica com la vida d’una rosa en les estranyes parets d’un jardí vertical». Una rosa delicada que ens recorda allò efímer i revelador que té la bellesa i la vida.

Wilde va escriure un giny perfecte ple de saviesa dramatúrgica i d’intel·ligència vital. Amb les seves rèpliques desacomplexades fa que la veritat exploti a la cara dels espectadors que se senten constantment interpel·lats.

Wilde obra una gran quantitat de territoris per on es passegen els seus personatges: l’amor, el desig, els orígens, el compromís, la hipocresia, la identitat i, sobretot, la llibertat, la seva tan estimada llibertat, per poder ser qui era, i que el va portar a la presó poc després d’escriure La importància de ser Frank. Aquest sentiment de llibertat és present en tota la funció. I potser la concreció més ben trobada d’aquesta llibertat la veiem en dos dels personatges femenins, la Gwendolen i la Cecily, que viuen amb tanta o més intensitat la seva vida somniada que no pas la seva vida real. On són els límits de cadascú de nosaltres? Per què ens autocensurem? Com podem arribar a ser, amb plenitud, nosaltres mateixos?

Encara que potser costi de veure, ja que ens trobem davant d’una comèdia lluminosa, dins de La importància hi ha també una forta pulsió de mort. Com tota obra d’art que ens ressona, després de més de cent anys de ser creada, el que ens explica Wilde de com viure està profundament lligat al fet que això d’existir (que sapiguem nosaltres) només passa una vegada i que la nostra «estada» en aquest món només té sentit si arribem a ser lliures.

David Selvas


Direcció: David Selvas
Ajudant de direcció: Sandra Monclús
Traducció: Cristina Genebat

Amb: Jaume Madaula, David Verdaguer, Paula Malia, Paula Jornet, Laura Conejero, Mia Esteve i Norbert Martínez.

Escenografia: Jose Novoa
Il·luminació: Mingo Albir
So: Lucas Ariel Vallejos
Vestuari: Maria Armengol
Caracterització: Paula Ayuso

Coreografia i Moviment: Pere Faura
Direcció Musical i arranjaments: Pere Jou i Aurora Bauzà (Telemann Rec.)
Composició musical: Paula Jornet
Ajudant de vestuari: Raquel Ibort
Cap tècnic: Arnau Planchart  

Fotografia: David Ruano | Felipe Mena
Teaser: Mar Orfila

Una producció del Teatre Nacional de Catalunya i La Brutal.
Amb la col·laboració de Marco Pascali, Punto Blanco i Optica Sanabre
Agraïments: Fluren Ferrer


ACTIVITATS RELACIONADES

David Selvas conversa amb Albert Lladó
07/05/18 – Conversa
Bibl. Horta – Can Mariner – Entrada gratuïta

Col·loqui al TNC amb Marina Espasa
11/05/2017 –
Col·loqui
Sala PetitaEntrada gratuïta