ROMEU I JULIETA de William Shakespeare

En La Brutal hemos decidido seguir nuestra línea de actualización de clásicos realizando la revisión del texto de Shakespeare.
Para este proyecto contamos con el dramaturgo de la Calórica, Joan Yago, que ha hecho su adaptación y con Yannick García Porres que ha hecho una nueva y necesaria traducción.
Nuestra versión es contemporánea y poco romántica. Queremos huir de lo anecdótico y caprichoso que tiene el amor romántico y hacerlos más conscientes y activos en la búsqueda de un nuevo paradigma.
Nuestros Romeo y Julieta son dos jóvenes que se enamoran y ponen sus vidas en peligro, convierten su amor en un grito desesperado por dejar en evidencia la absurdidad del odio que enfrenta a sus familias.
Y todo contado con la belleza de la palabra de Shakespeare, más viva que nunca, que nos emocionará y nos llevará a revivir la historia de amor más famosa de todos los tiempos.

(Català) Tot ha de canviar
Res no roman igual
Tothom canviarà Ningú, ningú roman igual.
Nina Simone.

És tan complicat llegir Romeu i Julieta sense estereotips romàntics!
La cultura heteropatriarcal s’ha encarregat, des de sempre i per preservar la seva supervivència, de dir-nos a qui es pot desitjar i a qui no. I tot el que no està dins del cànon que dicten, pot ser desqualificat i insultat. Pel carrer et poden dir «marieta de merda!» o «puta guarra!» o «quin fastig que fas, ets una porqueria de persona, tu no ets ni una tia ni ets res, et rebentaré la cara» (agressió d’un home de 32 anys a una persona trans, a València, el setembre del 2020)… en fi, sense paraules!
I podeu pensar: i això què té a veure amb Romeu i Julieta? El text de Shakespeare no va de dos joves que s’enamoren i finalment moren per amor? Doncs si, això és el que PASSA. Però no és DEL QUE PARLA, si aconseguim llegir-lo lliure d’estereotips.
Romeu i Julieta parla bàsicament de VIOLÈNCIA. Violència per mantenir unes estructures socials preestablertes i regnants -representades per les dues famílies protagonistes, els Capulet i els Montagú – i violència per trencar i acabar definitivament amb aquestes estructures, Romeu i Julieta. Shakespeare comença l’acció presentant-nos dos adolescents a punt d’entrar a l’edat adulta i, per tant, formatejats pels seus pares per ser els hereus i estàndards del que les seves famílies representen.
El bard anglès descriu un entorn de lluita visceral entre totes dues famílies. De fet, en un moment determinat i quan un d’ells és preguntat pels motius d’aquest enfrontament, respon que no recorda quin és realment el motiu originari d’aquest d’odi!!!
Això no deixa de ser un reflex del nivell de podridura on ha arribat el sistema imperant. I entremig de tot això: Romeu i Julieta. Si hi ha una parella que no pot existir, segons el sistema -perquè el negaria – són ells. Però els adolescents es coneixen i s’enamoren. I el més important, prenen consciència de dues coses: del perill que corren com a parella, però sobretot del perill que la seva relació representa pel sistema. Amb la seva unió es pot acabar la rivalitat i, per tant, obrir-se un nou escenari on les estructures caduques quedin desterrades. Aquest és el conflicte veritable i profund de l’obra.
El que més m’emociona d’aquest text és el crit desesperat per voler canviar les coses. El risc que prenen tots dos i el preu que estan disposats a pagar. Potser en aquest sentit Julieta és la més valenta. És clar, és la dona. Romeu acaba pensant poc i corrent massa, però ella sintetitza el seu sacrifici, igual que fa Mercucci quan mor, cridant «Maleïdes famílies!». I l’altra cosa que m’emociona són els personatges que, d’una manera o d’una altra, cuidaran dels dos joves en el seu intent per voler canviar-ho tot: Mercucci, la Dida i el Fra Llorenç. Són els únics que veuen en el camí perillós que han empès una esperança col·lectiva. Potser ja serà tard, però saben veure el valor del canvi com una herència per les generacions futures.

DAVID SELVAS

Fitxa tècnica

Traducción: Yannick Garcia Porres
Dramaturgia: Joan Yago
Dirección: David Selvas

Con: Emma Arquillué, Nil Cardoner, Guillem Balart, Anna Barrachina, Albert Baró, Pau Escobar, Adrian Grösser, Xavi Ricart y Andrew Tarbet.

Escenografía: Alejandro Andújar
Diseño de vestuario: Maria Armengol
Diseño de sonido: Damien Bazin
Diseño de luces: Jaume Ventura
Diseño de vídeo: Mar Orfila
Caracterización: Claudia de Anta
Composición Musical: Paula Jornet y Adrià Jornet
Coreografía y movimiento: Ana Pérez

Prensa: Rubén García – BARC Comunicació
Apoyo en Comunicación: Sem Pons – BARC Comunicació
Redes sociales: Marc Mampel – BARC Comunicació

Fotografía: Lander Larrañaga
Diseño gráfico: Eduard Buch

Jefe técnico: Arnau Planchart
Regiduria: Teresa Navarro
Operador de sonido: Efrén Bellostes
Equipo técnico residencia Teatre L’Artesà de El Prat de Llobregat: Enric Alarcón y Andreu Mateu
Construcción de escenografía: Pascualin Estructures
Confección de vestuario: Época Barcelona 

Estudiante en prácticas del MUET: Ana Yanini
Estudiante en prácticas de ELISAVA: Jordina Ribó
Estudiante en prácticas de l’Escola d’Art Llotja: Lara Gómez 

Vídeo promocional
Dirección: Mar Orfila
Dirección de fotografía: Anna Molins
Vestuario: Lara Iserte con la colaboración de Victor von Schwarz (VVS)
Caracterización: Claudia de Anta

Agradecimientos: Moi Cuenca y Marina Vilardell, Jordi Martínez, Roger Parés, Sala Beckett, Dagoll Dagom y T de Teatre.

Una producción de La Brutal con el apoyo del ICEC de la Generalitat de Catalunya, el INAEM – Ministerio de Cultura del Gobierno de Espña y con la colaboración del Teatre de L’Artesà de El Prat de Llobregat.

Emma Arquillué

Julieta

Nil Cardoner

Romeu

Guillem Balart

Mercuci

Anna Barrachina

Sra. Montagú / Dida

Andrew Tarbet

De l'Escala / Fra Llorenç

Xavier Ricart

Capulet

Albert Baró

Paris

Adrian Grösser

Tibald

Pau Escobar

Benvolio