MAMMÓN

(Català) MAMMÓN

“Disputes d’odi i de sang tot anhelant supremacia, tots morts jaureu al fang quan el sol acomiadi el dia.”

Prop de l’antiga Khalpe (l’actual Alep), al bell mig d’una vall plena de coves a vessar de pedres precioses, tres famílies conviuen en harmonia, admirant la bellesa natural d’aquests minerals tal com els nens contemplen el caminar d’un cavall: sense voler dominar-ne cap petjada. Però amb l’arribada d’un home misteriós, la pau és alterada i apareixen odis i rancúnies entre els hereus de cada família.
Mammó, que en arameu significa «riquesa» i en hebreu «tresor», és per als cristians el dimoni de l’avarícia i era pels fenicis el Déu de la bonança. El relat mitològic d’aquesta figura ens servirà per abordar la qüestió de la Síria actual, un país immers en una de les guerres més cruels del nostre segle.

(Català) Notes del diari d’assaig

6 de novembre de 2013: Ens han confirmat que el Burgtheater de Viena i el Teatre Lliure accepten produir MAMMÓN. Sembla que a Barcelona l’espectacle formarà part d’un cicle que reflexionarà entorn a l’ús dels diners (···) No puc estar més emocionat.

10 de gener de 2014 :La tragèdia explica la transformació d’un grup d’humans honestos, respectuosos i solidaris en egoistes, malfiats i violents. I no és això, al cap i a la fi, el que els passa als homes que han decidit matar-se? O és que van néixer essent malvats? Aquesta pregunta em torna cada cop que recordo la meva estada a Síria. Cada cop que arriben notícies sobre com empitjora el conflicte, cada cop que penso en l’Abdul. I és la mateixa pregunta que hem de traslladar a l’espectador. Per què, arribats a un punt, decidim matar-nos els uns als altres? (···) Mammó, aquest mite, desconegut al nostre món occidental, ens ajuda a entendre com la corrupció acaba devorant els homes quan traspassen el límit dels excessos.

25 d’agost del 2014:Potser la ingenuïtat de Mammó quan pensa que pot ajudar els homes i protegir-los del seu tràgic destí és la mateixa que patim el Nao i jo pensant que amb el teatre podem modificar consciències (···) Però em temo que aquests espais potser són els últims reductes d’esperança i reflexió que ens queden.

25 de desembre de 2014 :La música que ha creat el Nao és d’una sensibilitat admirable. Comptar amb el gran escenògraf Alfredo Baccheti i la reconeguda dissenyadora de vestuari Hekla Magnusdoitir és un luxe. Un quartet de músics. deu actors. Estructures de fins a nou metres d’alçada. Quina sort que el Burgtheater ens doni tants diners, els necessitarem.

Fitxa tècnica

(Català)

Creació i direcció: Nao Albet i Marcel Borràs
Amb Nao Albet / Javier Beltrán / Paula Blanco / Marcel Borràs / Mima Riera / Manel Sans

Escenografia i vestuari: Jose Novoa
Disseny de so: Igor Pinto
Il·luminació: Adrià Pinar
Caracterització: Paula Ayuso
Realització documental: Guillermo A. Chaia
Ajudant de direcció en pràctiques: Gerard Guerra
Meritori d’escenografia: Marc Salicrú

Montjuïc / Espai Lliure – del 10 al 26 d’abril / Temporada 2014 – 2015

ESPECTACLE EN GIRA
CONTACTE: teresapares@labrutal.com

Nao Albet

Marcel Borràs

Paula Blanco

Javier Beltrán

Mima Riera

Manel Sans