bannerhome

DON JOAN de Molière al Teatre Goya

David Selvas dirigeix aquesta adaptació actualitzada del personatge més seductor, infidel i vividor de la literatura universal. Una revisió contemporània de la figura de Don Joan, un dels mites fundacionals de la modernitat europea.
Julio Manrique protagonitza el clàssic de Molière, que va convertir el seu llibertí en un home decidit a enfrontar-se a les pors metafísiques, disposat a defensar a qualsevol preu la llibertat de pensament.


UNES PARAULES DEL DIRECTOR
Don Joan és, per tothom, la imatge del seductor. Quan alguna cosa és la imatge d’alguna altra cosa, el mirall, que és el que retorna la imatge, es converteix en la presó. En el lloc on els nostres comportaments individuals es fan reconeixibles a ulls de tothom. El consol. La força de la “manada” perquè res, ni ningú, s’aparti massa dels altres. La por. Com a punt de sortida i d’arribada. La por, sempre la por. Don Joan té por. De la responsabilitat, de les dones, de Déu, de la mort, de la vellesa, d’ell mateix…i per això fuig, s’amaga, lluita, sedueix, fornica….i per damunt de tot vol ser lliure, i per aconseguir-ho provoca i repte tota forma d’autoritat.
Els mites són la destil·lació de l’essència de qui som i de com ens comportem. Per molt que ens esforcem a ser originals sempre hi ha alguna cosa que ens posa en relació amb els altres. El mite. Allò que compartim. El teatre ha revisat una vegada i una altra, aquests patrons perquè, sense deixar de ser-ne presoners, puguem, segons la època que ens ha tocat viure, sentir-nos-hi reflectits.
Volem que el nostre Don Joan estigui fet de totes aquestes contradiccions. Ens agradaria aconseguir que, del seu mirall, en sortís un reflex contemporani i encegador, un cop de llum, que acabi seduint a qui se’l miri.
David Selvas


DON JOAN de Molière

Direcció: David Selvas
Amb Julio Manrique (Don Joan), Lluís Marco (Don Lluís), Manel Sans (Sganarelle), Anna Azcona (Maturina), Sandra Monclús (Donya Elvira), Jordi Collet (Don Carlos), Javier Beltrán (Pedro) i Nausicaa Bonnín (Carlota).

Traducció: Cristina Genebat
Adaptació: Sergi Pompermayer, Cristina Genebat, Sandra Monclús i David Selvas

Escenògraf: Max Glaenzel
Il.lumindador: Mingo Albir
Vestuari: Maria Armengol
Audiovisuals: Mar Orfila
Ajudant de direcció: Sandra Monclús
Disseny de so: Lucas Ariel Vallejos
Disseny d’audiovisuals: Alfonso Ferri
Caracterització: Paula Ayuso
Moviment: Nuria Legarda
Cap tècnic: Carles Hernández “Xarli”
Regidoria: Marta Garolera
Fotos de l’espectacle: Felipe Mena

Construcció escenografia: Carles Hernández “Xarli” i Òscar Hernández “Ou”
Ajudant de vestuari: Clara Peluffo
Ajudants d’escenografia: Jacqueline Netter, Josep Iglesias
Al·lumna en practiques d’escenografia de l’ESAD: Marina Soteras
Al·lumna en pràctiques d’il·luminació de l’ESAD: Aina Bergés
Al·lumna en pràctiques d’escenografia i vestuari de l’ESAD: Raquel Ibort
Realització de vestuari: Nene Fernández i DRESS ART
Relització Efectes Especials: Zero SFX
Veus en off: Montse Llussà i Fiona Rycroft

Col·laboren: Marco Pascali, Punto Blanco i Optica Sanabre.

Una producció del Teatre Nacional de Catalunya i La Brutal.

Agraïments: Marco Mezquida, Betsy Túrnez, Anna Bertran, Anna Aurich, Neus Masferrer, Laura Duran, Eva Fernández, Aleix Albareda,  Ignifugacions Ignitor, Doble ♦♦  by Manel Vehí, Eduard Pi i Jordi Font.

Durada de l’espectacle: 1h 45min

Venda d’entrades: aquí